A bord del Cervià de camí a Mallorca
Com cada estiu toquen les vacances amb família... i com cada any des de fa tres anys... naveguem cap a Mallorca... alguns anys acompanyats amb mes velers de la "Conserva de Mataró"... però aquesta vegada anem sols... bé ... millor dit acompanyats de l'emisora.... però a distància de milles del Black Jack II. I també s'hi ha afegit una persona molt especial: la Inni... qui s'estrena a passar unes vacances amb nosaltres i sense tocar terra durant uns dies.
La Inni i la Mi : les golafres del colacao
Sortim a les 11h del matí del dia 3 d'agost, tot a punt i el capità Joanma ja em renya... diu que porto massa pes a la bossa... i mira que ens hem emportat el material just per quinze dies... però mentres un/a prepara l'equipatge per una aventura de mar o de muntanya... sempre queda ... el " i si...........????"... perquè si ve mal temps o mala mar... i només amb el bikini serà un pel just oi??!! jeje
La travessa ha sigut excel·lent, de vent el just per anar amb la calma, una molt bona mar...
i amb el millor regal pels nostres ulls..... veure els dofins jugant al costat de proa amb el va i ve del veler.... un espectacle.
Sa Dragonera
La nit es fa llarga.... però me la passo gairebé tota a coberta al costat d' en Cesc...... lligada com un xuriç amb l'arnés i la vaga pq no m'escapi i caigui a l'aigua..... m'abrigo amb la manta....
si mires cap a popa i observes el ballugar de l'aigua que genera el veler.... es pot observar el color fosforit del plàcton marí.... quanta vida que hi ha dins del mar !!
......les hores de guardia són eternes.....se'm cluquen els ulls... però faig l'esforç de resistir-me perquè sinó en Ge ja rondinarà.... i és que ara li tocarà a ell tenir els ulls oberts... però el malxinat mai fa una guardia com toca... sempre ronca... jaja... uix si el Capità se n'assabenta!! li cau el pel!! jaja....
Després de la nit .... torna a sortir el sol.... i gaudim d'una bonica albada.....a l'arribar a la zona nord -oest de la illa, entrant per Sa Dragonera , anem directes cap al port d' Andratx a on hi passarem alguns dies... en funció de la meteo... perquè ja sabem que és difícil planificar unes vacances de vela... tot gira i es prioritza en funció de la força del vent, de les onades ... però també dir que l'efecte sorpresa i la no planificació m'encanten !!
Port d' Andratx
No anem ni a port... perquè hi ha boies lliures i dessidim quedar fondejats a la boia, quedem molt ben resguardats i amb les millors vistes al poble.
Banyet d'arribada i com que estem relativament a prop de terra agafem la zodiac i ens arribem a comprar pà del dia.
A Andratx hi estem tant bé que hi passem alguns dies... disfutant de l'aigua... nadem , naveguem per la costa ..deixant-nos arrossegar com uns calamars, mirem peixets, anem amb kanoa, agafem les bambes i anem a trotar pels vorals de la bahía d' Andratx.... quin gust tornar suat i llençar-nos dins del mar........mmmmmmm..... i quins farts de riure oi ??!! jajjajajaja
som molt afortunats!!!
dos calamarsos jugant a darrera la popa
navegant per la costa de Mallorca
els grumets rondinaires
La Ini i el Ge amb Kanoa
Aquest any tocava descubrir nous paraïsos i es va optar per navegar dirección Formentera, fent escala a Eivissa...
Navegant cap a Eivissa
la família i el Ge endrepant com sempre
costa d' Eivissa
Ens quedem fondajats una nit al costat de les illes vedrà, un illot salvatge i agrest d'una altura de 382m i 60 hectàrees que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Una de les millors vistes que es pot obtenir de l'Illot és a la Punta de sa Pedrera, una cala molt agresta que no té accés amb cotxe, però sí a peu. És per a molts dels visitants i habitants d'Eivissa el lloc més emblemàtic i enigmàtic de l'illa. La seva forma imponent i bellesa singular atreuen cada any a una gran part dels milers de turistes que visiten les Pitiüses.
aprofitem la tarda per fer una excurció a peu fins a la cala Punta de Sa Pedrera, juntament amb les companyes del veler Tritó, qui ja coneixem de les altres conserves i qui ens acompanyaran al llarg de la travessa. Si ens descuidem arribem de nit... i deshidratats... sort que en Cesc i el Ge tenen bona orientació i ens porten per bon camí.
Aquí bufa fort
Després de la nit moguda que hem tingut i sense poder quasi aclucar els ulls pel fort ballugueix del veler... tornem a agafar rumb cap a Formentera.
En Cesc descansant
Aigües de Formentera
Formentera, és una de les illes amb més encant que conec, pels seus colors de l'aigua, per la preservació de l'entorn, perquè n'han sabut.... però val a dir que de tanta gent que hi ha... perd l'autenticitat... hi haurem de tornar fora de temporada... i és que en plè agost no té res a veure de quan hi vem anar al maig amb la Celi, la Beti, la Ferrer, la Pepi, la Mila, la Rosa,...a córrer la mitja marató i recordo estar quasi ben soles a les cales.
Posta de sol
La grumet
Després d'alguns dies a Formenntera, ... ....es pacte retorn a Mallorca directa... és que la previsió de la meteo pinta bastus... però abans dessidim visitar la illa per terra amb motos... de punta a punta fins al Far de la Mola!!
Des del Far la Mola
Rumb de colisió
L'anada a Mallorca és terrible, però la força de vent és de 4 a 5 i les onades creixen de 3 a 4 metres... la veritat és que se'ns posen per barret... pero quan arriba aquell momento d epànic... m'amago a dins del niu amb la Dolo, sort qe els valents del Ge, la Inni, el Cesc i el tiet...governen el Cervià com uns gran heroïs!!
El capità alimentant als visitants
El Grumet
Far d' Andratx
Quan arribem a Andraix, tenim boia reservada, però un veler alemany ens l'ha ocupat... en Ge des de la zodiac els hi fa llums amb un lot i els hi explica que aquella boia és nostre .... sense posar cap tipus d'impediment ens demanen disculpes i surten de port .... ens sap greu per ells... però són molts i joves i ben segur segur que no porten les hores de navegació que portem nosaltres a sobre... i sinó haver trucat a port per fer la reseva...
Així descansem i recuperem piles després de les 18hores de navegació a contra vent i amb la mar enrabiada...
El sol se'n va
Port d' Andratx
Últimes remullades
La parelleta feliç
La Dolo i la seva neboda
Posta a punt del Cervià
Tornant a casa
Toca tornar a casa però com sempre ha sigut una travessa de somni.... única i irrepetible!!
us estimo family!! gràcies mils per aquests dies inolvidables ;)
Mireia
Això ja no em fa tanta enveja....però tampoc em faria res fer-ho !!!
ResponElimina