Viatges de somni

A bord del Cervià de camí a Mallorca

Com cada estiu toquen les vacances amb família... i com cada any des de fa tres anys... naveguem cap a Mallorca... alguns anys acompanyats amb mes velers de la "Conserva de Mataró"... però aquesta vegada anem sols... bé ... millor dit acompanyats de l'emisora.... però a distància de milles del Black Jack II. I també s'hi ha afegit una persona molt especial: la Inni... qui s'estrena a passar unes vacances amb nosaltres i sense tocar terra durant uns dies.

La Inni i la Mi : les golafres del colacao

Sortim a les 11h del matí del dia 3 d'agost, tot a punt i el capità Joanma ja em renya... diu que porto massa pes a la bossa... i mira que ens hem emportat el material just per quinze dies... però mentres un/a prepara l'equipatge per una aventura de mar o de muntanya... sempre queda ... el " i si...........????"
... perquè si ve mal temps o mala mar... i només amb el bikini serà un pel just oi??!! jeje

La travessa ha sigut excel·lent, de vent el just per anar amb la calma, una molt bona mar...
i amb el millor regal pels nostres ulls..... veure els dofins jugant al costat de proa amb el va i ve del veler.... un espectacle.

Sa Dragonera

La nit es fa llarga.... però me la passo gairebé tota a coberta al costat d' en Cesc...... lligada com un xuriç amb l'arnés i la vaga pq no m'escapi i caigui a l'aigua..... m'abrigo amb la manta....
si mires cap a popa i observes el ballugar de l'aigua que genera el veler.... es pot observar el color fosforit del plàcton marí.... quanta vida que hi ha dins del mar !!

......les hores de guardia són eternes.....se'm cluquen els ulls... però faig l'esforç de resistir-me perquè sinó en Ge ja rondinarà.... i és que ara li tocarà a ell tenir els ulls oberts... però el malxinat mai fa una guardia com toca... sempre ronca... jaja... uix si el Capità se n'assabenta!! li cau el pel!! jaja....

Després de la nit .... torna a sortir el sol.... i gaudim d'una bonica albada.....a l'arribar a la zona nord -oest de la illa, entrant per Sa Dragonera , anem directes cap al port d' Andratx a on hi passarem alguns dies... en funció de la meteo... perquè ja sabem que és difícil planificar unes vacances de vela... tot gira i es prioritza en funció de la força del vent, de les onades ... però també dir que l'efecte sorpresa i la no planificació m'encanten !!

Port d' Andratx

No anem ni a port... perquè hi ha boies lliures i dessidim quedar fondejats a la boia, quedem molt ben resguardats i amb les millors vistes al poble.

Banyet d'arribada i com que estem relativament a prop de terra agafem la zodiac i ens arribem a comprar pà del dia.

A Andratx hi estem tant bé que hi passem alguns dies... disfutant de l'aigua... nadem , naveguem per la costa ..deixant-nos arrossegar com uns calamars, mirem peixets, anem amb kanoa, agafem les bambes i anem a trotar pels vorals de la bahía d' Andratx.... quin gust tornar suat i llençar-nos dins del mar........mmmmmmm..... i quins farts de riure oi ??!! jajjajajaja

som molt afortunats!!!

dos calamarsos jugant a darrera la popa

navegant per la costa de Mallorca

els grumets rondinaires

La Ini i el Ge amb Kanoa

Aquest any tocava descubrir nous paraïsos i es va optar per navegar dirección Formentera, fent escala a Eivissa...

Navegant cap a Eivissa

la família i el Ge endrepant com sempre

costa d' Eivissa

Ens quedem fondajats una nit al costat de les illes vedrà, un illot salvatge i agrest d'una altura de 382m i 60 hectàrees que es troba a 2 km de la costa occidental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort. Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no està habitat. Una de les millors vistes que es pot obtenir de l'Illot és a la Punta de sa Pedrera, una cala molt agresta que no té accés amb cotxe, però sí a peu. És per a molts dels visitants i habitants d'Eivissa el lloc més emblemàtic i enigmàtic de l'illa. La seva forma imponent i bellesa singular atreuen cada any a una gran part dels milers de turistes que visiten les Pitiüses.

aprofitem la tarda per fer una excurció a peu fins a la cala Punta de Sa Pedrera, juntament amb les companyes del veler Tritó, qui ja coneixem de les altres conserves i qui ens acompanyaran al llarg de la travessa. Si ens descuidem arribem de nit... i deshidratats... sort que en Cesc i el Ge tenen bona orientació i ens porten per bon camí.

Aquí bufa fort

Després de la nit moguda que hem tingut i sense poder quasi aclucar els ulls pel fort ballugueix del veler... tornem a agafar rumb cap a Formentera.

En Cesc descansant

Aigües de Formentera

Formentera, és una de les illes amb més encant que conec, pels seus colors de l'aigua, per la preservació de l'entorn, perquè n'han sabut.... però val a dir que de tanta gent que hi ha... perd l'autenticitat... hi haurem de tornar fora de temporada... i és que en plè agost no té res a veure de quan hi vem anar al maig amb la Celi, la Beti, la Ferrer, la Pepi, la Mila, la Rosa,...a córrer la mitja marató i recordo estar quasi ben soles a les cales.

Posta de sol

La grumet

Després d'alguns dies a Formenntera, ... ....es pacte retorn a Mallorca directa... és que la previsió de la meteo pinta bastus... però abans dessidim visitar la illa per terra amb motos... de punta a punta fins al Far de la Mola!!

Des del Far la Mola

Rumb de colisió

L'anada a Mallorca és terrible, però la força de vent és de 4 a 5 i les onades creixen de 3 a 4 metres... la veritat és que se'ns posen per barret... pero quan arriba aquell momento d epànic... m'amago a dins del niu amb la Dolo, sort qe els valents del Ge, la Inni, el Cesc i el tiet...governen el Cervià com uns gran heroïs!!

El capità alimentant als visitants

El Grumet

Far d' Andratx

Quan arribem a Andraix, tenim boia reservada, però un veler alemany ens l'ha ocupat... en Ge des de la zodiac els hi fa llums amb un lot i els hi explica que aquella boia és nostre .... sense posar cap tipus d'impediment ens demanen disculpes i surten de port .... ens sap greu per ells... però són molts i joves i ben segur segur que no porten les hores de navegació que portem nosaltres a sobre... i sinó haver trucat a port per fer la reseva...

Així descansem i recuperem piles després de les 18hores de navegació a contra vent i amb la mar enrabiada...

El sol se'n va

Port d' Andratx

Últimes remullades

La parelleta feliç

La Dolo i la seva neboda

Posta a punt del Cervià

Tornant a casa

Toca tornar a casa però com sempre ha sigut una travessa de somni.... única i irrepetible!!

us estimo family!! gràcies mils per aquests dies inolvidables ;)

Mireia

Artic Light

Combinar l’esquí de muntanya i la navegació per entre els fiords del nord de Noruega ha sigut un somni fet realitat…doncs des del l’any 2010 que amb en Cesc portavem de cap anar-hi, i quan la Montse i l’ Albert ens ho varen proposar … juntament amb la Rosa i el Bartomeu, no ens ho varem quasi ni pensar … són d’aquelles oportunitats que no es podien deixar escapar.

El dia 8 de març varem volar de Barcelona a Oslo, on vam agafar un vol interior fins a Tromso , capital de la regió, la destinació i l' inici de les nostres mini vacances als Alps de Lyngen.

L’aterratge sobre neu a l’aeroport de Tromso va ser impresionant, d’aquells que el cor se’ t dispara a cent per hora, però amb molta felicitat de saber que ja tocàvem terra del cercle polar àrtic.

Les primeres vistes de Noruega des de l' avió

Mentre arribava l’ equipatge per les cintes, en Ivar, ( qui serà el nostre capità de navegació) i l’equip de Boreal Yahting ja ens esperaven per acompanyar-nos a l’Hotel Skansen, a on passaríem la primera nit, ja que no embarcaríem amb veler fins el dia següent al migdia.

Però la nostre grata sorpresa és que només arribar a Tromso i engegar el mòbil, ens van trucar els de l’hotel per informar-nos que ens deixaven la clau amagada en una caixeta que estaría ubicada a fora de l'hotel.... i amb el nostre increïble anglès no varem entendre que per obrir la caixeta havíem de marcar un codi... però no vam ni captar el codi jeje doncs sort de l’ Ivar i els seus contactes que varem aconseguir poder accedir a l’hotel... perquè dormir al carrer a -15º C ... no crec que haguéssim resistit jejej

Després de tenir l’equipatge ubicat a les habitacions, varem decidir d’anar a donar un tomb al port, perquè malgrat fossin les dotze de la nit... tots teníem el neguit en conèixer quin seria el nostre niu dels pròxims dies.

Port de Tromso de nit

Doncs varem podem veure la nostre futura casa flotant “ The Artic Light"... i la cirereta del pastís va ser poder contemplar una Aurora Boreal, que malgrat no fos molt intensa en color, va ser espectacular en les formes i amb els intensos verds en l’ espai.

Centre de Tromso

El dia turístic per Tromso va ser molt agradable i molt gèlid.... es notava que estàvem pròxims al pol nord, tant nevava a molta intensitat, com tant aviat sortia el sol, però majoritàriament nevava i nevava. Algun dia ja us explicarem l’ experiència amb els “ esquelets” ( gominoles que varem comprar a Tromso , que tenen forma de calavera, són molt fortes de gust i estan fetes amb sal i sucre), en Cesc se’n va prendre una de cop i ens pensàvem que es tornava esquelet jejej.

Amb la Montse i l' Albert passejant per Tromso

La circulació dels cotxes i sense cadenes

Altres mitjans de transport

Ja va arribar l’hora d’embarcar, i en Ronna ( el capità per dos dies) ja ens esperava, molt amablement ens va mostrar el veler i ens va preparar el sopar. El veler era molt confortable, disposàvem de 4 camarots amb bany individual per cada habitació... si en Joanma i la Dolo hi fossin fliparien.

Port de Tromso

Carregant el veler

Programant la ruta

Jugavem amb aventatge ja que la Montse i l'Albert eren repetidors d'expedició, i això també ens ajudava a organitzar el planning a l'hora d'escullir la ruta i els cims a assolir, però sempre tenint en compte l'element meteo tant per la navegació com per la muntanya.

Primera nit i primer dia al veler... calmat, divertit i a port, però ja no comencem bé... tenim problemes mecànics que es detecten només en engegar el motor... fet que ens impadeix navegar, però són tantes les ganes d'esquiar que tenim quel' Iver ens porta amb furgoneta a les afores de Tromso per poder fer-nos fer passar les cuques i intentar fer el cim Teverjellet de 680m.

Es disfruta per les ganes que portem , però el mal temps i la poca visibilitat, ens fan esquiar com ànecs i amb bastantes caigudes a la baixada.

Ens recullen després de 3 hores sota la neu... ja caminant per la carretera.... a on l'Albert ( alies Pepe Llumí) de la patinada que es fot...quasi queda clavat de cap al mur de neu del voral de carretera jajaj us en recordeu?? jajaj

Arribem al veler, satisfets i amb ganes de començar la navegació, en Iver ens informa que cap al vespre començarem a navegar dirección al port de Hansnes perquè així estiguem més proxims a la illa de Uloya per engarristar el segon cim Uloytinden de 1.114m.

En Iver el Capità i els seus tripulants

Caseta de Port

Port de Hansnes

Sempre tindré gravat en les meves retines aquell matí a port, a on em va venir de gust saltar del veler i trepitjar terra, mirar dins el fons del mar i veure centenars d’estrelles de diferents mides i colors.

Estrella de l' oceà àrtic

Esperem uns minuts per aixecar amarres fins que la marea pugi i així començar de nou el rumb fins a la illa de Uloya. El trajecte és intens, amb força vent i mar de fons que fa que alguns de la tripulació en paguin les conseqüències amb alguna marejada. El temps és gris i no para de nevar, però a l’arribar al port de Havnnes surt el sol i decidim tirar a munt i provar sort, encara que sabem que ens faltaran hores de sol per arribar al cim Uloytinden de 1.114m ( de dificultat mitja).

Navegant

Caseta en els Alps de Lyngen

Port de Havnnes i el cim Uloytinden al fons

Esquiant entre el bosc a l' Uloytinden

Es fa fosc però la visibilitat que hem pogut tenir i l’espectacularitat d’esquiar sobre els fiords és impresionant... sembla que t’hagis de llençar a l’aigua. Neu pols a “tutti pleni” i és que tenint temperatures de menys 20º no és d’estranyar que es conservi tant sensacional. Fem una baixada de "free raider" disfruatnt com uns nens entre boscos frondosos. Mai havia esquiat amb tant bones condicions, llàstima que se’ns fa de nit i no poguem arribar a cim ni continuar esquiant, però acordem que l’endemà ho tornarem intentar.

Neu i aigua

Canvi de sentit

Ens quedem a dormir al mateix port al costat de la fàbrica de bacallans, a on el mateix matí hi hem fet una visita ràpida. En ma vida havia vist tants bacallans secs junts i prenent la fresca jeje

Port de Havnnes

Bacallans assecant-se a la fresca

Fàbrica de bacallans

Anant amb trineu típic norueg

El dia següent intentem de nou el cim Uloytinden però pel mal temps hem de renunciar a cim i ens quedem a 800m d’alçada, fent canvi de pells i abrigant-nos un munt pel “mal maremo” que arriba.

Ei ei... que està venint la tempesta!!

Que ve..... que ve la tempesta.... hem de tirar a vall !!!!

A vall va......que ja la tenim aquí !!

Arribada de nit a Havnnes

El cinquè dia ens apropem ben d’hora cap al Port de Djupuik, a on la marea està tant baixa que hem d’escalar per pujar a port amb esquís i motxis, el temps segueix sent dolent però decidim arriscar i provar, doncs brillant idea perquè el cel es comença a obrir a mesura que anem agafant alçada entre boscos i contemplant el mar als nostres peus. Neu a dojo i direcció al Storhaugen 1.140m.

Cap de corda congelat

Poblet de la Illa de Jupik

Típic dia de neu al nord de Noruega

Mmmmm...... quin paissatge hivernal tant preciós

Traça impecable

Amb en Cesc anem per davant, ens trobem molt bé i suposo que les ànsies de dies de fer cim ens donen ales per tirar a munt sense pensar amb res més que disfrutar de l’esquí, de la neu, de les impressionants vistes i de la companyia del grup.

Trobada amb uns espontanis esquiadors noruegs

Fent camí

Arribem al cim, però en Cesc ha volgut anar a experimentar més camís cap a l’est de la carena , i ens perdem fer la foto de grup, perquè quan torna a aparèixer ja ens queda el temps just per tirar a vall i gaudir de la baixada.....mmmmmmmmmm brutal!!

Des del Storhaugen 1.140m.

Contemplant els Alps enmatonats

Contemplant els fiords

Treient pells

Mai havia quedat tant atrapada amb els esquís, de tant volum de neu i amb unes fustes tant estretes com els meus Hagen no abansava, tant de bo portés uns Zag Skis als peus model Lady Gold jajaj l’any vinent cauen segur!!

Una esquiada brutal, i quasi arribem quan el sol es pon, en Iver ja ens té preparat el berenar sopar... quin regal de vida. La marea ja és alta i aquesta vegada tenim el veler a tocar, no seran necessaries les cordes jejej

Kavringtinden 1.289m

Des dell port del poble de Lyngseidet, desembarquem nosaltres i el nostre material per començar a focajar dirección al nostre objectiu Kavringtinden 1.289m ( d.mitja-alta). Abans de decidir-nos ens van avisar que hi havia risc d'allaus de III a IV, però varem acordar que en tot cas ja ho valoraríem i ens retiraríem en funció de si veiem la canal molt carregada.

El Dream Team

Sisè dia i el millor dia que hem tingut de tots, un sol brillant amb bona previsió de temps al llarg del dia, exceptuant les baixes temperaturas com sempre de menys 10º a menys 30º..... mai a la vida havia passat tant fred, ni quan esquiava amb els el Cquie a Le Porté ( una de les estacions d'esquí més fredes dels pirineus jeje).

A punt d'anar a munt

Esquiant quasi tocant el mar

Aresta final i cim del Kavringtinden

L' ascenció ... preciosa, amb unes vistes dels fiords i de la serralada dels alps de Lyngen impresionants, però l'estat de la neu un pel transformat, neu dura i gelada, bastant ventat a la cara nord. La Rosa i el Bartomeu decideixen tirara a vall, però la resta del grup comencem a engarristar-nos , serretes i a munt, fins a enfilar cap a l' aresta, ... quin iuiu i quina timba, però poder arribar a dalt i fer la cresta fins al cim amb els esquís als peus no té preu!!
un superregalarro de Noruega! I del descens una canal de 45º d' inclinació amb una neu excel·lent, i unes vistes dels fiords als nostres peus que per sempre més ens quedarà gravat en el nostre inside i en les filmacions que ens fan l'Albert i el Bartomeu!

A punt de fer la carena i arribar al Kavringtinden 1.289m

Vista dels Alps de Lyngen

La última ascenció que teniem programada és l' Storgalten de 1.219m, però com que el temps se'ns tirar a sobre, perquè a les 15h hem d'embarcar cap a Tromso, lo bo s'acava i a l'arribar al coll dessidir anar a les esquerres a on ens espera també un gran cim el Lilegalten de 836m, una mica més baixet però del que disfrutem un munt, però quin fred!!!