dijous, 24 de març del 2011

Marató Solidària amb el Sàhara

" for those who run, with hope in their heart and wings on their feet "

http://www.saharamarathon.org



Així va començar aquest repta tant especial..... la Celi, la Beti, el Xavi, el Ricard, en Cesc i una servidora... varem animar-nos en aquesta experiència de córrer pel desert .. participant en la 6ena edició de la Marató del Sahara... un advent esportiu internacional de solidaritat amb el poble saharauí, el 28 de febrer de 2006, que va tenir lloc als campaments de refugiats de Tindouf ( Algèria) .






A l’arribada al poblat..... recordo la gentil recepció, a plena matinada ja ens convidaven a tè...la família acollidora ens mostrava una hospitalitat molt afectuosa amb tots els detalls de generositat.




En les seves cares encara es mostrava la preocupació de les destrosses que havien generat les pluges torrencials caigudes feia només quinze dies...quedant molt afectades les zones de Smara, Wilayass de Aaiun i Ausserd... a on molta gent del poble sharahuí havia quedat sense casa....
( les cases estaven fetes de fang “ adobe” i les haimes de lona ).

Més enllà de la jornada esportiva, al llarg dels sis dies d’estada al poble d’Smara, varem conviure en la haima d’ una família de vuit fills.
Varem fer una visita a l’Hospital de Smara, varem portar i construir una cuina solar en un centre de disminuïts psíquics i varem fer la donació de material higiènic, sanitari i escolar que varen aportar professionals de l’ Hospital Parc Taulí al llarg de les setmanes prèvies al viatge, entre moltes altres activitats.
També varem tenir la possibilitat de participar en els actes del 30è aniversari de la república Democràtica Sharauí, que es va commemorar el 27 de febrer.





Córrer pel desert és curiós, gaudeixes d'unes sensacions molt diferents a les que estem acostumats per les nostres terres .... dona la sensació de com si corressis cap a l'infinit...mai s'acabaven les rectes.... jejej el terreny no sempre és de sorra fina i de dunes , sinó que molts trams són planers i de terra dura, el qual ajuda a disminuir el sobresforç.




El dia de la marató i la mitja marató varem ser afortunats perquè no varem viure cap tempesta de sorra, sinó que la temparatura era ideal, fresqueta amb un lleuger ventet. I el repta espectacular!!!!




En Xavi va ser l'únic de la colla que va participar corrent la marató fent un temps de 4h 17' quedant en la 29ena posició maratoniana, sensacional... encara recordo la seva cara de felicitat a l'arribada ! I els demés del grup varem gaudir d'una supermitja marató... que per fer un tast del desert és més que suficient! En Ricard fent un temps de 2h01', en Cesc de 2h22', i les noies classificant-se en segona ( Mireia 2h22') i tercera (Beti i Araceli 2h31') posició en la categoria de fèmines.




per repetir-ho !!! :)

dimarts, 22 de març del 2011

Ama Dablam ( 6. 812 m)- Nepal

L' Ama Dablam muntanya situada a la part est de l' Himalaia nepali, a la Vall del Khumbu. El cim principal és de 6.812 metres i el cim occidental té una alçada de 5.563 metres. L' Ama Dablam significa el “collaret de la mare i de la perla” (la perla es considera el glaciar penjant). És una muntanya imponent i bonica ...que molta gent que visita la zona, la considera la millor de la regió. L' Ama Dablam domina el cel oriental per qualsevol persona caminadora de
l' Himalaia.

La Primera ascensió a l' Ama Dablam va ser a l' any 1961 per Mike Gill, Barry Bishop, Mike Ward i Wally Romanes. La ruta normal de pujada és la via de l' aresta del sudoest. Els escaladors estableixen normalment tres campaments al llarg de
l' aresta, el CIII just a sota i a la dreta del "glaciar penjant" (Dablam). El gel que es desprèn del glaciar, típicament va cap l' esquerra, lluny del campament.
L' ascensió requereix un permís oficial. Els millors mesos per escalar-lo són
l' Abril-maig (abans del monzó) i el setembre-octubre.

Observar-la... et fa quedar ausent... bocabadat/da.... és una muntanya imponent.....màgica... amb un encant especial.... per això he volgut dedicar-li el seu nom a aquest blog personalitzat.... a on hi deixaré algunes pinzellades d'instants i moments de la meva vida... vivències muntanyenques, viatgeres, esportives i aventureres,... algunes en solitari i algunes compartides amb les millors companyies :)

Tenir l' oportunitat de contemplar l'Ama Dablam des de la cara est, oest i nord...... impresiona.....és magestuosa... i sempre ens acompanyava.... des de l'inici del trekking pel Sagarmatha National Park fins al seu final.
Va ser un regal ;)

Mireia