Arribant a Zermat
Ja fa uns dies de tot plegat... però com que ja tenim cuques d'esquí ... la crónica va de travessa però aquesta vegada la travessa no és en vela sinó sobre fustes als peus...
Erem una bona colla...... en Cesc, la Marta i el Pau, el Jordi i la Carola, i en Xipi.
M'estrenava al país de les muntanyes, d'allà a on surt aquella xocolata tant bona que s'anomena Toblerone.., em feia molta il·lu perquè els pares i els tiets sempre m'havien parlat de la Suïssa, sempre somiava poder estar a les muntanyes dels alps i de fet crec que mai m'ha impresionat tant una muntanya com el Cerví... quina mole de muntanya!!
El Cervi treu el nas
No teníem masses dies, però l'objectiu principal era travessar de Zermat fins a Saas Fee amb esquís i aprofitar per fer alguns cimots, esquiar per l' estació , en funció de les ganes, de les forces, de la meteo... i de que només tindríem dos dies d'estada.
Zermat és un poble amb molt d'encant, i el més curiós és que només hi poden circular minicotxes elèctrics o carroatges amb cavalls, aquí si que són sostenibles!!
Tant sols arribar, vem gaudir d'una tarda de passeig pel poble. Varem consultar la previsió de meteo i el risc d'allaus a la casa de guies de muntanya, on ens van informar, que el temps seria bo però que el risc d' allaus era molt alt ( nivell 3 - 4 ), atès que durant dos dies havia estat nevant sense parar...... o sigui que màxima prudencia i evitant sempre passar per les zones més exposades.
Sopant una Foundi
Sopem ambientadíssims al territori i a dormir d'hora que demà a les 5h hem de matinar per agafar el primer cremallera i començar la travessa.
Matterhorn ( 4.478 m)
El Cerví o també Cervino, Matterhorn o Cervin, segons que se li doni el nom
italià,
alemany o
francès, és una muntanya dels
Alps, a la regió dels
Alps Penins, fronterera entre
Suïssa i
Itàlia. El seu cim té 4.478
metres (14.690 peus) d'alçada,
[5][6][7][8] pel que és un dels sis pics més alts dels Alps. Les seves quatre escarpades vessants s'orienten, per damunt de les glaceres circumdants, als quatre punts cardinals. La muntanya domina el poble de
Zermatt al
cantó del
Valais, al nord-est i
Breuil-Cervinia a la
Vall d'Aosta cap al sud
Vistes al Cerví
Preparant-nos per agafar l'útlim tram de telefèric
Viatjar a aquelles hores tant matineres sobre un cremallera amb vistes al Cerví, va ser un regal pels nostres ulls, una molt bona fórmula per agafar motivació i engarristar cap a Saas Fee.
Comença la travessa
Matonada
Quina traça !!
En Cesc i vistes del Cerví
Esquiar entre aquelles moles de muntanyes alpines i amb tanta neu és un somni fet realitat.
Pujant la pala interminable per arribar al coll d' Adlerpass
Encara ara tinc el record de la duresa d'aquella travessa... eren les 20h del primer dia i tot just arribavem al coll d' Adlerpass, després de portar 12 hores sobre els esquís, i tot just ens quedava fer la baixada a tota la glacera i enfilar cap al refugi Britannia Hütte.
Recordo perfectament la caiguda que vaig tenir arribant al coll, després d'una pala interminable de la que varem obrir traça i de la que no arribava mai la seva fi.
Sort d'en Cesc i d'en Pau, que em van salvar... semblava com un cuc lliscant sobre el gel, sense força a cap extremitat i somicant que no podía més.... ho recordaré tota la meva vida.
De tant tard que se'ns va fer, varem encendre els frontals, ens guiavem esquiant per les traces de baixada que varem trovar i per la llum del focus que ens varen encendre els guardes del refugi. A on varem arribar a les 23h de la nit, gelats, agotats i amb ganes de posar-nos dins del nòrdic de les lliteres.
Vistes des del coll Adlerpass
Vistes del Stralhorn ( 4.190 m)
Refugi Britannia Hütte
El segon dia de travessa només ens quedava poca trajectòria per ubicar-nos al poble de Saas Fee.
A on ens hi vem ben acomodar i descansar, després del tute del dia d'abans.
Contemplant la glacera de Saas Fee
A punt d' arribar a les pistes de Saas Fee
Pistes d'esqui de Saas Fee i restaurant giratori
Cim de l' Allalinhorn ( 4.027 m)
Els dos dies que ens quedaven els vem aprofitar al màxim, alguns de nosaltres fent cims com l' Allalinhorn i els altres contemplant-lo tot esquiant per les mateixes pistes d'esquí de Saas Fee, on els seus descensos són super verticals i llarguíssims.
Menjant brakburst a la cota més alta de pistes
En ma vida havia menjat brakburst a cota tant alta i escoltant Jack Jhonson de fons... impresionant amb les millors vistes.
Uns cracks : la Marta i en Pau... llàstima que el Mel no hi sigui ;)
Arriba la nit a la Vall de Saas Fee
Bar- Restaurant de Saas Fee
La colla esquiadora
Una travessa hivernal de somni, curta però molt intensa i amb molt bona companyia.
Mireia
