Artic Light
Combinar l’esquí de muntanya i la navegació per entre els fiords del nord de Noruega ha sigut un somni fet realitat…doncs des del l’any 2010 que amb en Cesc portavem de cap anar-hi, i quan la Montse i l’ Albert ens ho varen proposar … juntament amb la Rosa i el Bartomeu, no ens ho varem quasi ni pensar … són d’aquelles oportunitats que no es podien deixar escapar.
L’aterratge sobre neu a l’aeroport de
Tromso va ser impresionant, d’aquells que el cor se’ t dispara a cent per hora,
però amb molta felicitat de saber que ja tocàvem terra del cercle polar àrtic.
Les primeres vistes de Noruega des de l' avió
Mentre arribava l’ equipatge per les cintes,
en Ivar, ( qui serà el nostre capità de navegació) i l’equip de Boreal Yahting ja ens esperaven
per acompanyar-nos a l’Hotel Skansen, a on passaríem la primera nit, ja que no
embarcaríem amb veler fins el dia següent al migdia.
Però la nostre grata sorpresa és que només
arribar a Tromso i engegar el mòbil, ens van trucar els de l’hotel per
informar-nos que ens deixaven la clau amagada en una caixeta que estaría ubicada a fora de l'hotel.... i amb el
nostre increïble anglès no varem entendre que per obrir la caixeta havíem de
marcar un codi... però no vam ni captar el codi jeje doncs sort de l’ Ivar i els seus contactes que varem
aconseguir poder accedir a l’hotel... perquè dormir al carrer a -15º C ... no crec que haguéssim resistit
jejej
Després de tenir l’equipatge ubicat a les
habitacions, varem decidir d’anar a donar un tomb al port, perquè malgrat fossin les dotze de la nit... tots teníem el neguit en
conèixer quin seria el nostre niu dels pròxims dies.
Port de Tromso de nit
Doncs varem podem veure la nostre futura casa flotant “ The Artic Light"... i la cirereta del pastís va ser poder contemplar una Aurora Boreal, que malgrat no fos molt intensa en color, va ser espectacular en les formes i amb els intensos verds en l’ espai.
Centre de Tromso
El dia turístic per Tromso va ser molt
agradable i molt gèlid.... es notava que estàvem pròxims al pol nord, tant
nevava a molta intensitat, com tant aviat sortia el sol, però majoritàriament
nevava i nevava. Algun dia ja us explicarem l’ experiència amb els “ esquelets”
( gominoles que varem comprar a Tromso , que tenen forma de calavera, són molt
fortes de gust i estan fetes amb sal i sucre), en Cesc se’n va prendre una de
cop i ens pensàvem que es tornava esquelet jejej.
Amb la Montse i l' Albert passejant per Tromso
La circulació dels cotxes i sense cadenes
Altres mitjans de transport
.
Port de Tromso
Carregant el veler
Programant la ruta
Jugavem amb aventatge ja que la Montse i l'Albert eren repetidors d'expedició, i això també ens ajudava a organitzar el planning a l'hora d'escullir la ruta i els cims a assolir, però sempre tenint en compte l'element meteo tant per la navegació com per la muntanya.
Primera nit i primer dia al veler... calmat, divertit i a port, però ja no comencem bé... tenim problemes mecànics que es detecten només en engegar el motor... fet que ens impadeix navegar, però són tantes les ganes d'esquiar que tenim quel' Iver ens porta amb furgoneta a les afores de Tromso per poder fer-nos fer passar les cuques i intentar fer el cim Teverjellet de 680m.
Es disfruta per les ganes que portem , però el mal temps i la poca visibilitat, ens fan esquiar com ànecs i amb bastantes caigudes a la baixada.
Ens recullen després de 3 hores sota la neu... ja caminant per la carretera.... a on l'Albert ( alies Pepe Llumí) de la patinada que es fot...quasi queda clavat de cap al mur de neu del voral de carretera jajaj us en recordeu?? jajaj
Arribem al veler, satisfets i amb ganes de començar la navegació, en Iver ens informa que cap al vespre començarem a navegar dirección al port de Hansnes perquè així estiguem més proxims a la illa de Uloya per engarristar el segon cim Uloytinden de 1.114m.
En Iver el Capità i els seus tripulants
Caseta de Port
Port de Hansnes
Sempre tindré gravat en les meves retines
aquell matí a port, a on em va venir de gust saltar del veler i trepitjar
terra, mirar dins el fons del mar i veure centenars d’estrelles de
diferents mides i colors.
Estrella de l' oceà àrtic
Esperem uns minuts per aixecar amarres fins que la marea pugi i així començar
de nou el rumb fins a la illa de Uloya. El trajecte és intens, amb força vent i
mar de fons que fa que alguns de la tripulació en paguin les conseqüències amb
alguna marejada. El temps és gris i no para de nevar, però a l’arribar al port
de Havnnes surt el sol i decidim tirar a munt i provar sort, encara que sabem
que ens faltaran hores de sol per arribar al cim Uloytinden de 1.114m (
de dificultat mitja).
Navegant
Caseta en els Alps de Lyngen
Port de Havnnes i el cim Uloytinden al fons
Esquiant entre el bosc a l' Uloytinden
Es fa fosc però la visibilitat que hem pogut tenir i l’espectacularitat d’esquiar sobre els fiords és impresionant... sembla que t’hagis de llençar a l’aigua. Neu pols a “tutti pleni” i és que tenint temperatures de menys 20º no és d’estranyar que es conservi tant sensacional. Fem una baixada de "free raider" disfruatnt com uns nens entre boscos frondosos. Mai havia esquiat amb tant bones condicions, llàstima que se’ns fa de nit i no poguem arribar a cim ni continuar esquiant, però acordem que l’endemà ho tornarem intentar.
Neu i aigua
Canvi de sentit
Ens quedem a dormir al mateix port al
costat de la fàbrica de bacallans, a on el mateix matí hi hem fet una visita
ràpida. En ma vida havia vist tants bacallans secs junts i prenent la fresca
jeje
Bacallans assecant-se a la fresca
Anant amb trineu típic norueg
El dia següent intentem de nou el cim
Uloytinden però pel mal temps hem de renunciar a cim i ens quedem a 800m
d’alçada, fent canvi de pells i abrigant-nos un munt pel “mal maremo” que
arriba.
Ei ei... que està venint la tempesta!!
A vall va......que ja la tenim aquí !!
Arribada de nit a Havnnes
El cinquè dia ens apropem ben d’hora cap al
Port de Djupuik, a on la marea està tant baixa que hem d’escalar per pujar a
port amb esquís i motxis, el temps segueix sent dolent però decidim arriscar i
provar, doncs brillant idea perquè el cel es comença a obrir a mesura que anem
agafant alçada entre boscos i contemplant el mar als nostres peus. Neu a dojo i
direcció al Storhaugen 1.140m.
Cap de corda congelat
Poblet de la Illa de Jupik
Típic dia de neu al nord de Noruega
Mmmmm...... quin paissatge hivernal tant preciós
Traça impecable
Amb en Cesc anem per davant, ens trobem
molt bé i suposo que les ànsies de dies de fer cim ens donen ales per tirar a
munt sense pensar amb res més que disfrutar de l’esquí, de la neu, de les
impressionants vistes i de la companyia del grup.
Trobada amb uns espontanis esquiadors noruegs
Fent camí
Arribem al cim, però en Cesc ha volgut anar
a experimentar més camís cap a l’est de la carena , i ens perdem fer la foto de grup, perquè quan
torna a aparèixer ja ens queda el temps just per tirar a vall i gaudir de la
baixada.....mmmmmmmmmm brutal!!
Des del Storhaugen 1.140m.
Contemplant els Alps enmatonats
Contemplant els fiords
Treient pells
Mai havia quedat tant atrapada amb els
esquís, de tant volum de neu i amb unes fustes tant estretes com els meus Hagen
no abansava, tant de bo portés uns Zag Skis als peus model Lady Gold jajaj
l’any vinent cauen segur!!
Una esquiada brutal, i quasi arribem quan
el sol es pon, en Iver ja ens té preparat el berenar sopar... quin regal de
vida. La marea ja és alta i aquesta vegada tenim el veler a tocar, no seran
necessaries les cordes jejej
Kavringtinden 1.289m
Des dell port del poble de Lyngseidet, desembarquem nosaltres i el nostre material per començar a focajar dirección al nostre objectiu Kavringtinden 1.289m ( d.mitja-alta). Abans de decidir-nos ens van avisar que hi havia risc d'allaus de III a IV, però varem acordar que en tot cas ja ho valoraríem i ens retiraríem en funció de si veiem la canal molt carregada.
El Dream Team
Sisè dia i el millor dia que hem tingut de tots, un sol brillant amb bona previsió de temps al llarg del dia, exceptuant les baixes temperaturas com sempre de menys 10º a menys 30º..... mai a la vida havia passat tant fred, ni quan esquiava amb els el Cquie a Le Porté ( una de les estacions d'esquí més fredes dels pirineus jeje).
A punt d'anar a munt
Esquiant quasi tocant el mar
Aresta final i cim del Kavringtinden
L' ascenció ... preciosa, amb unes vistes dels fiords i de la serralada dels alps de Lyngen impresionants, però l'estat de la neu un pel transformat, neu dura i gelada, bastant ventat a la cara nord. La Rosa i el Bartomeu decideixen tirara a vall, però la resta del grup comencem a engarristar-nos , serretes i a munt, fins a enfilar cap a l' aresta, ... quin iuiu i quina timba, però poder arribar a dalt i fer la cresta fins al cim amb els esquís als peus no té preu!! un superregalarro de Noruega! I del descens una canal de 45º d' inclinació amb una neu excel·lent, i unes vistes dels fiords als nostres peus que per sempre més ens quedarà gravat en el nostre inside i en les filmacions que ens fan l'Albert i el Bartomeu!
A punt de fer la carena i arribar al Kavringtinden 1.289m
Vista dels Alps de Lyngen
La última ascenció que teniem programada és l' Storgalten de 1.219m, però com que el temps se'ns tirar a sobre, perquè a les 15h hem d'embarcar cap a Tromso, lo bo s'acava i a l'arribar al coll dessidir anar a les esquerres a on ens espera també un gran cim el Lilegalten de 836m, una mica més baixet però del que disfrutem un munt, però quin fred!!!
Preparant material per l' atac
Als peus de l' Storgalten
Els Mestres super free raiders
Quina traça !!
El blanc tocant el cel
A meitat de camí
Últimes rampes abans d'arribar al cim Lilegalten de 836m
Quines vistes tant alpines !!
Cim assolit a menys 30º i ara a disfrutar de la super pala
Una tornada cap a casa després d'un viatge de somni
Mireia
